dilluns, 10 de març del 2014
dilluns, 3 de març del 2014
TIRANT LO BLANC
http://llenguacat.wikispaces.com/file/view/Presentaci%C3%93_TIRANT.pdf/304198050/Presentaci%C3%93_TIRANT.pdf
dimarts, 11 de febrer del 2014
LA LITERATURA DELS SEGLES XVI, XVII I XVIII
http://www.slideshare.net/gandaria/la-decadncia-16655374- Cerca dues imatges de Joan Timoneda, autor de Flor d'enamorats, i cerca també un poema d'aquesta recopilació. -
- BELLA, DE VÓS SÓ ENAMORÓS
- Bella, de vós só enamorós,
- Ja fósseu mia!
- La nit i el jorn, quan pens en vós,
- mon cor sospira.
- Tot mon tresor done i persona,
- a vós, garrida.
- Puix no us vol mal qui el tot vos dóna,
- dau-me la vida;
- dau-me-la, doncs, hajau socors,ànima mia!
- La nit i el jorn, quan pens en vós,
- mon cor sospira.
- Bella, de vós só enamorós,
- Ja fósseu mia!
- La nit i el jorn, quan pens en vós,
- mon cor sospira.
- Vós m'haveu fet gran cantorista
- i sonador;
- vós ben criat; vós bell trobista,
- componedor,
- fort i valent; també celós,
- ànima mia.
- La nit i el jorn, quan pens en vós,
- mon cor sospira.
- No us atavieu, anau així,
- que prenc gran ira
- si us ataviau i algú prop mi
- per sort vos mira.
- Nueta us vull, gest graciós,
- ànima mia.
- La nit i el jorn, quan pens en vós,
- mon cor sospira.
- Bella, de vós só enamorós,
- Ja fósseu mia!
- La nit i el jorn, quan pens en vós,
- mon cor sospira.
- Cerca una imatge de Cristòfor Despuig. -
- Cerca una imatge del Rector de Vallfogona i un dels seus poemes. -
SENYORA MADALENA
No, senyora Madalena,
no us cal mudar de vestit,
perqué és treta de molts lladres
i ara no us ha de servir.
Mirau que els ulls vos descobren,
plens de gràcia i de verí,
que, quals matadors, les nafres
del cor me fan revenir.
Doleu-vos de ma desditxa,
mirau que m’estic morint;
i, puix mor per vostra causa,
càrrec de ànima en teniu.
Qué espera eix apotecari,
tenint-vos a vós aquí,
a compondre el cordial
que tots mos mals pot guarir’?
Si li falta l’or potable,
entre eixos cabells, més fi
se cria que lo de Aràbia
i que el del reine de Ofir;
i no pot dir que li falten
perles, perqué entre els rubins
de aqueixos llavis se crien
les més precioses que he vist;
i si repara tal volta
en que estos simples tan rics
no meresquen que en la mola
sien en pols convertits,
dic que só de son parer,
i que em faran més profit
si tots sencers me’ls aplica
del modo que estan allí.
no us cal mudar de vestit,
perqué és treta de molts lladres
i ara no us ha de servir.
Mirau que els ulls vos descobren,
plens de gràcia i de verí,
que, quals matadors, les nafres
del cor me fan revenir.
Doleu-vos de ma desditxa,
mirau que m’estic morint;
i, puix mor per vostra causa,
càrrec de ànima en teniu.
Qué espera eix apotecari,
tenint-vos a vós aquí,
a compondre el cordial
que tots mos mals pot guarir’?
Si li falta l’or potable,
entre eixos cabells, més fi
se cria que lo de Aràbia
i que el del reine de Ofir;
i no pot dir que li falten
perles, perqué entre els rubins
de aqueixos llavis se crien
les més precioses que he vist;
i si repara tal volta
en que estos simples tan rics
no meresquen que en la mola
sien en pols convertits,
dic que só de son parer,
i que em faran més profit
si tots sencers me’ls aplica
del modo que estan allí.
- Cerca una imatge de Francesc Fontanella i una de les seves obres teatrals i fes-ne una breu descripció.
Allí viu al déu Apol·lo
señit de llorer lo cap,
dorat coturno en los peus,
corona y lira en las mans.
Aquí viu, culta, a Thalia
que, de flors sempre fragants,
ab esta ermosa corona
cubrí sos cabells dorats.
Un irat, altre quexosa,
que vostres ingenis clars
indignament se enamóran
sols dels assumtos estranys;
senten que sols se aplaudesca
lo llenguatje castellà,
quant la catalana musa
és tant dolsa, és tant suau,
y eligen esta acadèmia
per los primers catalans,
que a noble teatro dónan
las flors cultas del Pernàs.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)